Casteller de la Colla Jove de Tarragona, Sempere es va enamorar de la Muixeranga i de la Festa de la Mare de Déu l’any 1993. Des d’aleshores ha participat com a muixeranguer cada any en les processons i ha treballat intensament per donar a conéixer el ball i la Festa
Quico Sempere va nàixer l’any 1945 a Albaida, el poble de son pare, el pintor Messa, però es va traslladar a Mollet del Vallés quan només tenia onze anys. Als tretze, se n’anà a estudiar a Tarragona, on es va casar i on resideix actualment. En els anys 80 es va unir a la Colla Jove de Tarragona, on va ocupar diferents llocs de responsabilitat, i de la qual encara forma part. Fruit d’aquella passió castellera i del seu interés per l’origen dels castells, Quico s’assabenta de l’existència de la Muixeranga d’Algemesí i, en una de les estades al seu poble natal, decideix acostar-se a la localitat de la Ribera per a saber-ne més. Casualment aquell dia, preguntant a l’atzar en un bar, coneix Tomàs Pla, el mestre de la Muixeranga, amb qui l’unirà una sincera amistat a partir de llavors. Temps després, el 1993, torna a Algemesí per a actuar amb la Colla Jove en el 750 aniversari de la Carta de Poblament de la ciutat, una jornada que aplegà castells (també actuaren els Castellers de Vilafranca) i muixerangues a la plaça Major i que conclogué amb una ronda de pilars mixtos que va esdevenir el començament d’una relació de germanor entre ambdues colles que dura fins a hui. Quico Sempere narrava així aquest encontre en la revista L’Esperidió:
“He de dir que l’acollida fou tan bona que no l’hauríem desitjat millor. Anàvem a homenatjar els pares dels castells i vàrem sortir homenatjats els fills del ball de valencians, en una perfecta munió en què va haver-hi moments que no es sabia si es feien castells o muixerangues, perquè castells i figures eren plens de gent i vestimenta barrejada, en una festa que, si algú la volgués muntar, s’hauria d’haver assajat força temps[...] Jo els demanava ajut per a la nostra pinya, però ben aviat va començar un intercanvi dels seus barrets i els nostres mocadors fins al punt que la nostra canalla va pujar als pilars amb el barret de la muixeranga [...] Aquesta sortida, la recordarem durant força temps, així com les amistats que hi vam fer. El sopar, bo, esplèndid i abundant, ben regat, va facilitar un caliu familiar entre castellers i muixeranguers realment extraordinari. La connexió entre la gent de la Jove i d’Algemesí va ser absoluta i, els qui la vam viure, no podrem oblidar-la. Va ser una sortida molt i molt agradable; la sortida perfecta que fa venir ganes de repetir-la...”( Quico Sempere: “Viatge als orígens”, L’Esperidió, setembre de 1993).
És en aquella trobada quan Quico fa amistat amb Juan Beltran, futur mestre de la Muixeranga, entre d’altres, i quan decideix acudir a la Festa de la Mare de Déu de la Salut per viure en primera persona aquella celebració de què tant li havien parlat els seus amics muixeranguers. El tarragoní queda tan meravellat amb la intensa experiència de la Festa, que decideix tornar cada any per a unir-se a la Muixeranga d’Algemesí el 7 i 8 de setembre, fent pinya, amb el vestit de ratlles de tela de matalafer, com un més. El que més l’impressiona i emociona és la implicació de tot un poble en la celebració, la passió que es respira al carrer, les cases obertes de bat a bat per a oferir un refrigeri als participants de les processons i als visitants, i la companyonia i el bon ambient que es respira en la muixeranga durant les llargues hores que dura el ritual. Sensacions intenses que li recorden les festes de casa seua, Sant Magí i Santa Tecla. Per això cada mes d’agost, en acabar la celebració del patró de Tarragona, Quico telefona l’hostal Màxim per a reservar habitació i comença a preparar la maleta amb el trage, la faixa i el ciri. Entre els grans moments que ha viscut a Algemesí recorda amb emoció la primera Alta de 6 de la Muixeranga el 1999, però també les paelles celebrades a la Casona amb els amics muixeranguers i les famílies, seguides de llargues tertúlies. Els que el coneixen destaquen el seu caràcter extravertit, la seua bonhomia, l’hospitalitat i el seu profund i sincer sentit de l’amistat.
Però no només exerceix de muixeranguer a Algemesí, al contrari, Quico Sempere ha contribuït enormement a la difusió i projecció exterior de la muixeranga, sobretot entre el món casteller. Juntament amb altres persones destacades, com Eloi Miralles (fill predilecte d’Algemesí) i Jordi Bertrán, Quico ha aconseguit portar la Muixeranga d’Algemesí a esdeveniments tan importants com les Festes de Santa Tecla (1994) i de Sant Magí (1999) de Tarragona, la Fira d’Arrel Tradicional de Manresa (2002) o el Concurs de Castells de Tarragona (2018), que han contribuït a donar prestigi i reconeixement al ball d’Algemesí.
No exagerem, per tant, si afirmem que Quico ha sigut, i és, l’ambaixador de la muixeranga a Tarragona i per això, hem volgut retre-li enguany un sincer homenatge. Gràcies amic!
Lluís Escartí Carrasco
Muixeranga d’Algemesí
VIDEO YOUTUBE HOMENATGE A QUICO
