La muixeranga no va tindre un naixement religiós però va acabar sent absorbida per ella, i  més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa.

En  1724 trobem la primera relació amb la processó de la Mare de Déu de la Salut i la celebració de les primeres festes solemnes en honor a ella,  que podria ser la vinculació més antiga amb la Festa. És per això que trobem muixerangues de l’època pagana, com la “torreta”, i de la religiosa com la “Maria”. No obstant això, gràcies al patrocini de l’església, s’ ha mantingut i s’ ha enriquit la muixeranga, quasi gracies a la processó de la Mare de Déu d’Algemesí.

Les Processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d’Algemesí són els dies 7 i 8 de setembre.
la Ribera del Xúquer, bressol i origen dels castells de Catalunya, és una immensa superfície totalment plana, de terres fèrtil i marjal. Açò explicaria en part la utilitat d’alçar xicotetes torres de gent en tal d’escalar fortificacions, comunicar-se, veure l’enemic… En una posterior evolució, estes torres derivarien en una manifestació lúdica portada a terme pels joglars a manera d’exercicis gimnàstics. Sobre la presència de muixerangues en altres pobles del Regne de València, és necessari citar Peñíscola, Titagüas i, segons el més recent descobriment dels estudiosos locals, també l’Olleria.
De totes les maneres, els primers testimonis escrits els trobem cap al segle XV, segle d’Or del nostre Regne, on la Muixeranga feia les seues representacions en els intermedis dels teatres per a entretindre el públic.

Els membres són un grup d’hòmens, de totes les professions, dirigits per un mestre, que s’encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d’admetre el personal que s’incorpora. Hòmens de força i habilitat, en temps passats, carregadors i obrers de vila de professió. Açò ens dóna un cert caràcter gremial de la muixeranga.

Són quasi mítics els temps en què va ser cap de la Muixeranga el “tio” Enric “Cabrera” allà pels anys vint, i entre els quaranta i els setanta, Llorca “El Barber”.
Un poc abans de l’any ‘73 la Muixeranga va tindre una caiguda, en gent i popularitat però després d’eixe any un nou grup de gent, entristida per l’absència de la Muixeranga en la processó, i motivada per la seua gran vocació religiosa, agafa el testimoni, i va encapçalar la processó l’endemà com era i és tradició.

Este grup, liderat pel mestre Tomás Plà, va constituir l’Associació d’Amics de la Muixeranga, i mereixen l’agraïment de tots per haver mantingut la Muixeranga viva fins hui en dia.

La indumentària consta d’una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardeñas de sola prima. La tela és basta i fort a tires verticals rojos i blaus sobre fons de ratlles blanques en disposició arlequinada, exceptuat el vestit del mestre, que porta cada peça d’un només color. És la tela vulgarment crida de matalaf, i està clar que abans era de tires roges irregulars sobre fons blanc, sense tant de color.

PUJADES I FIGURES:
Moixaranga
1. Els Torres Humanitzes o Pujades
• l’ALTA
• TOMASINA
• MORERA
• ZINC EN PEU
• LA VOLANTINERA

2. Figures plàstiques
• LA SÉNIA
• MARIA ALTA
• LA FONT
• EL VA GUIAR
• l’ENTERRO
• EL RETAULE
• LA MARIETA

3. Altres Figures
• PI DE ZINC
• BANQUET
• PINET
• l’OBERTA
• EL BALL
• l’ALTA DE SIS

---

Afeig aquest pàgina a les teues xarxes socials