Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

EL BALL

 

Consta de quatre temps, tant en els moviments com en la melodia. Tots els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i evolucionen portant ciris encesos  alçant-se dempeus enlairant el ciri i baixant-lo alternativament o bé ajupits cara a terra movent-se alternativament a dreta i esquerra, o, saltant  d'una  filera a l' altra. És la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori de la Muixeranga. Sol obrir les actuacions en les tres processons de la Festa de la Mare de Déu.

  

 

TORRES HUMANES

 

La Torreta: base de quatre muixeranguers amb  primer pis de dos flexionats i que es remata amb alçador o alçadora i xiqueta. Juntament amb  L'Alta és la construcció més clàssica de les nostres torres. Hui se sol  representar de  manera combinada.

 

 

Cinc en un peu: base d'un muixeranguer sobre el qual en pugen dos asseguts a cadascun dels muscles i abraçats entre ells, rematant la torreta l'alçador i la xiqueta o xiquet. Sol realitzar-se sense cap pinya o en cas de fer-se amb pinya, es deixa net per a considerar-lo assolit.

 

El banc: un muixeranguer que se situa cara amunt i subjectant-se a terra amb muixeranguers fins que ja han pujat tots, i de seguida van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. Els muixeranguers no se subjecten dels braços, sinó que s'abracen els uns als altres formant un cos tot compacte. La torre sempre es remata per un xiquet -abans, vestit d'angelet- que amb els braços oberts alça la cameta. Sol realitzar-se sense cap pinya o en cas de fer-se amb pinya, es deixa net per a considerar-lo assolit.

 

La Morera (1995): cinc altures amb base de quatre muixeranguers amb pinya, primer pis de dos i es remata amb un pilar de tres. Requereix una escala darrere per poder muntar el pilar de tres.

 

 

La Volantinera o Figuereta: una de les pujades tradicionals amb un caràcter més desenfadat i divertit. Es compon d'una base de quatre muixeranguers i un pis de tres sobre el qual puja una muixeranguera adulta que es col·loca cap per avall, mantenint l'equilibri uns moments, i  deixant-se  caure finalment. Es pot realitzar de tres alçades o de quatre utilitzant la mateixa estructura de l'alta de cinc.

 

 

El Pi de Cinc (1996): construcció de cinc altures, és la més semblant a les torres de castellers del Principat. Base d'una persona amb pinya i quatre altures d'un muixeranguer cadascuna, sempre rematada  per xiquet o xiqueta.

 

 

Els Pinets: tenen la mateixa composició que el Pi de Cinc encara que pot ser de dos, tres i quatre altures. Solen representar-se de manera combinada.

 

El Pi desplegat: Pi que es va desplegant de baix cap a dalt, a la manera del «Pilar aixecat per sota» dels castellers catalans. Pot ser de 3, quatre o 5 altures.

 

La Tomasina (1993): cinc altures amb base de quatre muixeranguers amb pinya, el primer pis amb quatre homes flexionats, segon pis amb dos muixeranguers flexionats i es remata amb l'alçador i el xiquet. La seua espectacularitat radica en el desplegament de tots els pisos al so de la melodia de la Muixeranga. Rep el nom del Mestre Tomàs Pla.

 

 

L'Alta de 5: cinc altures amb base de sis muixeranguers, primer pis de sis homes travats, segon de tres muixeranguers o muixerangueres, alçador o alçadora flexionat i es remata amb una xiqueta. Requereix la construcció  de tres escales  laterals per ajudar a pujar a partir del tercer pis. Es la més  clàssica  de quantes representacions es fan hui en dia.

 

L'Alta de 6: sis altures amb base de sis muixeranguers, primer pis de sis muixeranguers travats, segon de quatre muixeranguers, tercer de dos muixeranguers, alçadora dreta al quart pis i es remata amb un xiquet. Requereix la construcció  de quatre escales laterals formades per dos muixeranguers per ajudar a pujar a partir del tercer pis. Es la més  clàssica  de quantes representacions es fan hui en dia.

 

 

 L'Alcoiana: Deplegada per primera vega durant la processoneta del matí de les Festes de la Mare de Déu de la Salut del 2017. Esta nova figura està dedicada al poble d'Alcoi i especialment a la Capitania d'Almogàvers.

 

 

FIGURES PLÀSTIQUES

 

N'hi ha d'algunes amb intencionalitat simbòlica religiosa que van més enllà de la mera figuració.

 

La Maria Alta o Maria Doble: sembla representar l'Assumpció de la Mare de Déu. Consta de quatre altures amb una base de  quatre  muixeranguers  amb  pinya,  quatre al primer pis (tots ells travats) i quatre al segon (flexionats) que agafen amb les seues mans un xiquet, el qual eleven entre tots. Té dues escales per  a ajudar  a pujar i  baixar  el xiquet.

 

 

L'Enterro:  representa l'enterrament de la Verge Maria. Un muixeranguer fa de mort mentre és transportat per una combinació de parelles que van asseguts o drets dalt deis al tres i precedits per altres parelles amb ciris, té la peculiaritat de què es representa amb una tonada o música diferent a les altres figures.

 

 

 

La Sénia (1996): combinació de dos guions que es creuen de manera perpendicular. Té la particularitat que es desplaça de manera circular com si fora una sénia, precisament aquest moviment el que li dona nom.

  

 

 

El Retaule (1997): combinació de dos guions que es col·loquen l'un al costat de l'altre cobrint un front am ple.

 

 

L' Altar: Quadre plàstic consistent en set pilars alineats amb la següent estructura:

1r: un pinet de 2 altures, 3r: un pinet de 3 altures, 4t: un pinet de 4 altures, 5é: un pinet de 3 altures, 6é: un pinet de 2 altures.

 

 

La Font: transsumpte de la lloança Fons Salutis de les lletanies. Composta per un pi central de tres i quatre pins de dos, combinats amb quatre dolls, cadascun dels dolls o «xorros» porta un muixeranguer agenollat i un altre membre gitat damunt mirant al cel i amb les cames estirades ben estirades i els braços en creu.

 

 

 

La Marieta: té la mateixa simbología i composició que la Maria Alta sols que amb una altura menys, és molt popular durant les processons de la Mare de Déu i fer marietes per als més menuts.

  

 

 

El Guió: combinació de diversos pinets. Consta d'un pi de quatre el qual està flanquejat per dos pins de tres i dos de dos. Una versió més senzilla és el Guionet, aquests pinets van caminant tots al mateix ritme.

 

 

L'Oberta

Consta d'un pinet de tres altures. L'alçador col·locar al segon pis solta els peus del xiquet que té al damunt per a subjectar pels braços a dos xiquets que es despenjen a cada costat.

 

Cinc de Oros: 4 torretes amb una Tomasina central.

 El Micalet: